La romeria de les canyes

És setmana aquesta d'efemèrides, i a les de la riuada de l'Horta del Túria i la pantanada de la Ribera del Xúquer, es sumarà a partir d'ara la de les barrancades de la Marina. I és que la història, vetges tu a saber perquè s'entesta en repetir-se. O potser únicament siga el compliment estricte de les lleis de la natura, i en concret de la llei de la gravetat. Parlant clar, l'aigua sempre busca el seu camí. Be que ho sabien els nostres iaios quan obrien un reg o molien forment.

Potser el problema siga nostre i siga de memòria, oblidem aquest principi i lluny de ficar-li les coses difícils a l'aigua, li les fiquem cada vegada més fàcils. I és així com l'energia potencial que desprén al seu pas arrastra cases, cotxes i fins i tot vides. Perquè ja s'han encarregat, afortunadament i ràpida, catedràtiques i profesors universitaris en recordar que l'ocupació del territori pel formigó facilita les coses a l'aigua, que la desaparició de l'horta de la franja litoral valenciana dificulta la infiltració de les precipitacions, que la desaparició i mutilació de les infrastructures hidrauliques agrícoles dificulta l'evacuació de les pluvials. En definitiva, disminueix la infiltració augmenta l'escorrentia, corolari; desastres en els cursos baixos i cons de dejecció dels nostres rius i barrancs. Aquest llenguatge sesgadament tecnicista que utilitzen els experts en geografia i hidràulica, es tan difícil d'entendre per part d'un llaurador?. En absolut. Qualsevol bon llaurador sap el que és l'escorrentia. És la vàlvula d'escapament que obri per a evitar la inundació total del seu camp.

Aleshores, perquè ens entestem en descàrregar sobre les excelses canyes la ira i la responsabilitat d'haver taponat l'escorrentia dels nostres rius i barrancs?. Com ha dit algú, la canya es doblega i es trenca o recupera la seua posició després de la riuada, allò que tapona els ulls dels ponts són els cotxes i les neveres. D'acord que la pèrdua d'usos de la canya ha fet que poblen els llits de rius, rieres i barrancs, és el seu lloc. Recorde que fa unes setmanes vaig comprovar com havia tancat una de les darreres fàbriques que aprofitava la canya, entre altres per a fer les embocadures de clarinets, oboes i fagots, en la carretera precísament que uneix El Verger i Oliva. I desconec, però crec que és fals com s'ha dit, que estiga prohibit el seu ús i aprofitament, jo mantinc net i talle cada lluna vella de gener el canyar de darrere de casa.

Tinga'm trellat, i no fem com Canal 9 que es centra ara en traure imatges (pobrets meus) de bombers fent com que trauen l'aigua del passeig marítim de Calp i parlant de la potència de les bombes. Per favor, que algú els explique que el passeig marítim i els monstres d'edificis que s'alinien amb ell estan sobre el cordó dunar que separava les salines de la mar, i que al contrari que aquell, són impermeables a l'aigua. Qui és el responsable ací?, les canyes?, o qui va permetre la construcció del passeig i dels edificis?. La llei de la gravetat no és la més greu de les lleis.

Enric Navarro i Valls

Llaurador i membre de Per l'Horta

I com que de segur que algú se li ocorrerà argumentar que en la del 57 tot era Horta i el desastre va ser magnífic, caldrà assenyalar de una vegada per totes, ja que les exposicions oficials d'Ajuntamenti Generalitat no ho fan, al franquisque i els seus responsables locals i de Madrid de la fam, misèria i manca d'infrastructures que provocaren aquell desastre.