INFORME CRÍTIC SOBRE LA PROPOSTA DE 'VIA PARQUE NORTE'

La Conselleria d'Infraestructures i Transport va presentar fa unes setmanes als Ajuntaments de l'Horta Nord un document de només tres pàgines (més alguns plans) contenint la proposta d'una nova autovia per l'horta, davall l'atractiu nom de “Via Parc Nord de València”. Esta proposta recupera un projecte ja antic, el del Distribuïdor Comarcal, paralitzat molts anys per l'oposició al mateix, a causa del seu destructiu impacte sobre l'horta regada per la séquia de Moncada.

La proposta continguda en tal document consistiria en tres trams viaris

–         una “Via parc” de 13 Km que prolongaria el tram existent de l'anomenat “Distribuïdor Comarcal”, des de Godella fins a Alfara del Patriarca, per a enllaçar en la costa amb l'accés a València des de Barcelona  (la V-21, abans N-221).

–         de la dita via, el tram que passa el municipi de Godella (vorejant el Clot de Barrabàs) passaria a estar totalment o parcialment cobert

–         s'afig una carretera des de la via anterior (entre Godella i Rocafort) fins a la Ronda Nord de València (junt amb Ciutat Fallera), paral·lela a l'antiga carretera de Burjassot, però per dins de l'horta

–         encara que no està connectada amb el viari principal d'este projecte, la proposta inclou una “biela” (carretera d'unió) entre la carretera de Bétera i la de Llíria, a pocs centenars de metres del Bypass, i paral·lela al mateix.

Els arguments justificatius de la dita obra consistixen en una pàgina i mitja de frases genèriques sobre l'increment de la mobilitat en l'àrea metropolitana, i “la necessitat disposar d'un viari estructurant d'eixes relacions”, afegint el lamentable afegiment, habitual en estos temps, de “tot això per a aconseguir una mobilitat intermodal sostenible”. És a dir, es planteja construir més carreteres per a donar major suport a la mobilitat en automòbil, el mode de transport més insostenible, sobretot en àrees urbanes, i s'afirma que és per a aconseguir una mobilitat intermodal i sostenible. No es fa evidentment cap reflexió crítica sobre l'actual model de mobilitat i sobre la seua insostenibilitat, així com sobre la possibilitat de satisfer les necessitats de mobilitat d'altres maneres menys agressives i més “sostenibles”.

Una altra mostra de l'escassa precisió de les afirmacions de dita proposada, és la descripció de la “Via parc” com un eix viari que “circumda l'àrea metropolitana de València pel nord”, quan en realitat passa per DINS  de la mateixa (circumdar significa rodejar, envoltar). S'oculta potser el fet que és un viari interior a  l'àrea urbanitzada, traçat precisament per una de les parts més sensibles (i fins a hora més o menys protegides) de la mateixa, l'horta.